01.03. Situació Geogràfica

Situació de Croàcia (Font: Turisme de Croàcia)

La República de Croàcia, Republika Hrvatska en croata, és un país del centre d'Europa, situat al nord dels Balcans, a la costa nord-oriental del mar Adriàtic i a les portes de la Unió Europea, compartint la seva frontera septentrional amb Eslovènia i Hongria. Té una extensió de 56.542 km² i la seva població segons el cens de 2001 és de 4.436.460 habitants.

Mapa de tintes hipsomètriques de Croàcia (Font: Wikipedia)

En aquest mapa es poden diferenciar clarament quatre zones. Istria, al nord-oest (amb la ciutat de Pazin com a capital), és administrativament un comptat i geogràficament un territori diferenciat del seu entorn per ser una península amb forma de piràmide invertida, caracteritzada per alçades poc importants i un relleu ondulat. A l'est d'Istria trobem la zona més elevada del país, corresponent a l'extrem septentrional dels Alps Dinàrics. La branca nord del boomerang que descriu la silueta de Croàcia és la regió de la capital, Zagreb, i Eslavònia, la zona més plana del país, corresponent a la planície del Danubi. I finalment, tenim la Dalmàcia, objecte d'aquest monogràfic, que inclou la zona compresa entre les carenes dels Alps Dinàrics que fan de frontera amb Bòsnia-Herzegovina, i la costa, corresponent a l'extrem meridional de Croàcia.

Imatge satèl·lit de la costa meridional croata (Font: Google Earth)

Dels 5.835 km de costes que té Croàcia, la part més accidentada correspon a Dalmàcia. Amb aquesta imatge de satèl·lit es pot veure la predominància de material sedimentari plegat, corresponent als Alps Dinàrics, i multitud d'illes emergint paral·leles a les valls continentals. Aquestes illes van quedar aïllades de la part continental en gran part a causa de la inundació de valls. Les més grans són Brač (396 km²), Hvar (297 km²), Korčula (279 km²), Dugi Otok (114 km²), Mljet (98 km²), Vis (89 km²) i Lastovo (46 km²).

06.05. Split

Split és la ciutat més gran de Dalmàcia, i també la més important. Amb 221.456 habitants (2007) és també la segona ciutat més gran de Croàcia, després de Zagreb, la capital. Situada en una petita península, s'aboca al mar Adriàtic pel canal de Split, una llengua estreta d'aigua entre la costa continental i l'illa de Brač. Als voltants de la ciutat trobem el port industrial més important de Dalmàcia, una pedrera de roca calcària, un port militar i unes drassanes, tot envoltat per un entorn exhuberant d'altes muntanyes paral·leles a la costa i un bosc frondós a l'extrem occidental de la ciutat.

Vista de Spit des del turó de Marjan (Foto: Xavier Lujan)

Ja al segle III, Split va esdevenir famosa quan l'emperador romà Dioclecià (245-313 d.C.), cèlebre per perseguir als primers cristians, va fer-se construir el seu palau per al seu retir entre els anys 295 i 305. Quan va morir, els governants romans van continuar fent servir el magnífic palau de pedra com a lloc de descans. Al segle VII va rebre l'arribada dels habitants de la colònia romana de Salona, que es van refugiar a l'interior de les seves muralles i es van quedar a viure. Els seus descendents encara hi viuen allà: els 220 edificis que queden dins del recinte del palau segueixen allotjant a més de 3.000 persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Imatge virtual del Palau de Dioclecià (Font: Ajuntament de Split)

El palau es va construir amb pedra blanca extreta de la propera illa de Brač i es va tardar 10 anys en construir-ho. Dioclecià no va reparar en despeses i va ordenar importar marbre d'Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d'Egipte, que encara avui poden veure's. Es tractava, doncs, d'una fortalesa militar, una residència privada i una ciutat amurallada, que mesurava 215 metres d'est a oest per 181 metres de nord a sud, amb unes muralles de fins a 26 metres d'alt i quatre torres quadrades als vèrtexs. En total, el recinte ocupa uns 31.000 m².

Façana marítima de la muralla de Split (Foto: Xavier Lujan)

Des del segle XII fins al XIV, la Split medieval va gaudir d'una gran autonomia que va afavorir la seva prosperitat, fins que al 1420 els venecians la van conquerir, iniciant un lent declivi. Va ser aleshores quan el palau va deixar de tenir com a funció principal ser el centre eclesiàstic i es va modificar la seva estructura per a poder allotjar més gent. Aquesta darrera reforma es la que avui dia encara podem veure si visitem Split: la muralla ha esdevingut una de les façanes de les cases.

Plaça central del palau de Dioclecià (Foto: Xavier Lujan)

06.03. Dubrovnik

Porteria improvisada a les muralles de Dubrovnik (Foto: Xavier Lujan)

06.04. L'illa de Hvar

Vista del port de Hvar des de la fortalesa (Foto: Xavier Lujan)

06.01. La xarxa de ferries Jadrolinija

Jadrolinija és la companyia de transport martítim de passatgers i vehicles més important de Croàcia. Va ser fundada a Rijeka el 1947, com a successora de diverses companyies i petits propietaris existents des del 1972. El propòsit principal de Jadrolinija és connectar els principals centres urbans costaners de Croàcia amb les nombroses illes i altres ports de l'Adriàtic. El volum de passatge i de vehicles transportat té un caràcter fortament estacionari, lligat estretament a la indústria turística.

Al 2007 es van transportar 9.400.000 viatgers i 2.420.00 cotxes a través dels 56 vaixells que formen la flota: 5 ferries grans de passatgers per a les rutes més turístiques i les internacionals, 37 ferries per a transport local de viatgers, 8 catamarans, 1 hidrobus i 5 vaixells convencionals. Per a l'estiu del 2008 hi ha programades unes 500 sortides diàries, amb servei les 24 hores en les rutes més demandades.

Ferry de la línia Rijeka - Dubrovnik atracant a l'illa de Korčula (Foto: Xavier Lujan)

La xarxa de Jadrolinija es pot dividir bàsicament en tres grans grups: les rutes internacionals, la gran ruta nacional, i les rutes regionals. Les rutes internacionals connecten els ports italians de Bari, Pescara i Ancona amb els ports croates de Zadar, Split i Dubrovnik. La gran ruta nacional és la relació Rijeka - Dubrovnik passant per Zadar, que cobreix les principals ciutats de la costa de Croàcia.

Principals rutes de llarga distància de Jadrolinija (Font: Jadrolinija)

A més d'aquestes rutes de llarga distància, la xarxa es complementa amb vuit petites xarxes de línies locals, enllaçant els principals ports continentals amb les illes de la seva àrea d'influència. Així, a Dalmàcia, les xarxes locals més importants són les de les illes al voltant de Split i Dubrovnik. Des de Split existeixen les línies Split - Trogir - Drvenik Mali, Split - Rogač, Split - Milna, Split - Supetar, Split - Bol - Jelsa, Split - Vis, Split - Stari Grad i Split - Hvar - Vela Luka.

Xarxa local de ferries de l'àrea de Split (Font: Jadrolinija)

És pot dir que Jadrolinija forma part del paisatge de Dalmàcia i, en moltes de les illes, el moment més frenètic del dia és quan arriben i marxen els ferries. La població local es treu un bon sobresou llogant habitacions a les seves cases als turistes acabats d'arribar en el ferry de Jadrolinija i és molt comú veure molta gent oferint habitacions privades als ports. En algunes poblacions molt turístiques, com per exemple a Dubrovnik, l'allau d'oferiments és brutal.

Gent oferint habitacions al port de Dubrovnik (Foto: Xavier Lujan)

Per a més informació sobre la companyia i les seves rutes: http://www.jadrolinija.hr

06. Racons de Dalmàcia

Continguts:

06.01. La xarxa de ferries Jadrolinija

06.02. L'illa de Korčula

06.03. Dubrovnik

06.04. L'illa de Hvar

06.05. Split

05.03. Parcs naturals