06.02. L'illa de Korčula

L'illa de Korčula pertany a l'arxipèl·lag central dàlmata, separat de la península de Pelješac per un estret d'entre 900 i 3000 metres d'ample. És la sisena illa més gran del mar Adriàtic amb una costa bastant accidentada. Els pics més alts són el Klupca (568 m) i el Kom (510 m). El clima és suau: la temperatura mitjana al gener és de 9,8 ºC i al juliol de 26,9ºC, amb una precipitació mitjana de 1.100 mm anuals. L'illa és majoritàriament coberta amb vegetació mediterrània, destacant extensos boscos de pins.

Casc antic de la vila de Korčula. Al fons la Dalmàcia continental (Foto: Xavier Lujan)

L'illa inclou les poblacions de Vela Luka i Blato, a més dels pobles costaners de Lumbarda i Račišċe, i a l'interior els de Žrnovo, Pupnat, Smokvica and Čara. El traçat de la carretera principal segueix la carena de l'illa connectant tots els assentaments entre Lumbarda (el municipi més oriental) i Vela Luka (el més occidental) a excepció de Račišċe, que disposa d'una carretera a part resseguint la costa nord.

Amarrador del ferry, al costat de les muralles de Korčula (Foto: Xavier Lujan)

Els ferris connecten la ciutat de Korčula amb Orebić a la península de Pelješac i amb Drvenik, a prop de Makarska. Una altra línia connecta Vela Luka amb Split i l'illa de Lastovo. Els catamarans ràpids de viatgers, operats per Jadrolinija, connecten els dos ports de l'illa (Korčula i Vela Luka) amb Split i les illes de Hvar i Lastovo, a més d'altres ports adriàtics importants com Split, Hvar, Zadar o Rijeka. A l'estiu existeixen rutes directes a diferents ports italians, com Bari, Ancona o Venècia. Korčula és l'illa més poblada del mar Adriàtic, amb gairebé 20.000 habitants, tot i què el nombre ha baixat sensiblement entre els censos del 1991 i del 2001. L'illa és divida en quatre termes municipals: Korčula, Smokvica, Blato i Lumbarda.

Típic carrer est-oest del casc antic de Korčula (Foto: Xavier Lujan)

La ciutat vella de Korčula data del segle XV. La seva construcció va coincidir amb l'apujeu del tallat en pedra, que ha donat als edificis del casc antic aquest estil tan característic. El traçat de la ciutat va ser enginyosament dissenyat per a assegurar la comoditat i la seguretat dels seus habitants: els carrers que donen a l'oest són rectes per obrir la ciutat al refrescant mestral (ven fort i constant de component oest), i les que van a l'est són lleugerament curves per a minimitzar la força del bura (vent fred de component nord-est). Els carrers s'obren com un bano cap el nord per a permetre que els defensors de la ciutat accedissin fàcilment a les torres i les muralles, especialment a les zones més crítiques del nord, les que donen al canal de Pelješki.

Trg Sv Marka Statuta 1214, la plaça central de Korčula (Foto: Xavier Lujan)