06.05. Split

Split és la ciutat més gran de Dalmàcia, i també la més important. Amb 221.456 habitants (2007) és també la segona ciutat més gran de Croàcia, després de Zagreb, la capital. Situada en una petita península, s'aboca al mar Adriàtic pel canal de Split, una llengua estreta d'aigua entre la costa continental i l'illa de Brač. Als voltants de la ciutat trobem el port industrial més important de Dalmàcia, una pedrera de roca calcària, un port militar i unes drassanes, tot envoltat per un entorn exhuberant d'altes muntanyes paral·leles a la costa i un bosc frondós a l'extrem occidental de la ciutat.

Vista de Spit des del turó de Marjan (Foto: Xavier Lujan)

Ja al segle III, Split va esdevenir famosa quan l'emperador romà Dioclecià (245-313 d.C.), cèlebre per perseguir als primers cristians, va fer-se construir el seu palau per al seu retir entre els anys 295 i 305. Quan va morir, els governants romans van continuar fent servir el magnífic palau de pedra com a lloc de descans. Al segle VII va rebre l'arribada dels habitants de la colònia romana de Salona, que es van refugiar a l'interior de les seves muralles i es van quedar a viure. Els seus descendents encara hi viuen allà: els 220 edificis que queden dins del recinte del palau segueixen allotjant a més de 3.000 persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Imatge virtual del Palau de Dioclecià (Font: Ajuntament de Split)

El palau es va construir amb pedra blanca extreta de la propera illa de Brač i es va tardar 10 anys en construir-ho. Dioclecià no va reparar en despeses i va ordenar importar marbre d'Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d'Egipte, que encara avui poden veure's. Es tractava, doncs, d'una fortalesa militar, una residència privada i una ciutat amurallada, que mesurava 215 metres d'est a oest per 181 metres de nord a sud, amb unes muralles de fins a 26 metres d'alt i quatre torres quadrades als vèrtexs. En total, el recinte ocupa uns 31.000 m².

Façana marítima de la muralla de Split (Foto: Xavier Lujan)

Des del segle XII fins al XIV, la Split medieval va gaudir d'una gran autonomia que va afavorir la seva prosperitat, fins que al 1420 els venecians la van conquerir, iniciant un lent declivi. Va ser aleshores quan el palau va deixar de tenir com a funció principal ser el centre eclesiàstic i es va modificar la seva estructura per a poder allotjar més gent. Aquesta darrera reforma es la que avui dia encara podem veure si visitem Split: la muralla ha esdevingut una de les façanes de les cases.

Plaça central del palau de Dioclecià (Foto: Xavier Lujan)