diumenge, 20 d’abril de 2008

01.04. Context polític i divisions administratives

La República de Croàcia és una democràcia parlamentària amb un sistema de múltiples partits. El poder legislatiu s'exerceix pel govern i el poder legislatiu pel Parlament de Croàcia (Sabor). El poder judicial és independent de l'executiu i de la legislatura.

Ivo Sanader, Primer Ministre des de desembre de 2003

El President de la República és el cap d'Estat i és triat democràticament cada cinc anys, exisitint un límit de dos mandats. El seu poder executiu inclou: ser el/la comandant-cap de les forces armades, cooperar en la formulació i execució de la política exterior i la seguretat nacional, representar a Croàcia a l'extranger i al seu país i convocar al Parlament.

Stjepan Mesić, President de la República des de febrer del 2000

Croàcia va adoptar el seu sistema polític amb la constitució de desembre de 1990, si bé no va independitzar-se de Iugoslàvia fins al juny de 1991. Fins al 2008, s'han produit quatre esmenes a la seva constitució, les més importants de les quals van ser el canvi de sistema semi-presidencial al sistema parlamentari (al setembre de 2000) i l'abolició de la Cambra dels Comptats, esdevenint un Parlament unicameral (al març de 2001).



Comptats de Croàcia (Font: Govern de la República)

El país és dividit en 20 comptats (županija) i una ciutat (Zagreb). Els comptats son unitats regionals d'autogovern que tenen les competències d'educació, sanitat, planificació urbana, trànsit, infraestructures de comunicació i desenvolupament de les institucions culturals i socials. En aquest blog monogràfic ens centrarem als dos comptats més meridionals, els corresponents a la Dalmàcia: Splitsko-dalmatinska (capital: Split) i Dubrovačko-neretvanska (capital: Dubrovnik).