Dalmàcia

01.03. Situació Geogràfica

2008-04-22T16:18:00.005+02:00

Situació de Croàcia (Font: Turisme de Croàcia)

La República de Croàcia, Republika Hrvatska en croata, és un país del centre d'Europa, situat al nord dels Balcans, a la costa nord-oriental del mar Adriàtic i a les portes de la Unió Europea, compartint la seva frontera septentrional amb Eslovènia i Hongria. Té una extensió de 56.542 km² i la seva població segons el cens de 2001 és de 4.436.460 habitants.

Mapa de tintes hipsomètriques de Croàcia (Font: Wikipedia)

En aquest mapa es poden diferenciar clarament quatre zones. Istria, al nord-oest (amb la ciutat de Pazin com a capital), és administrativament un comptat i geogràficament un territori diferenciat del seu entorn per ser una península amb forma de piràmide invertida, caracteritzada per alçades poc importants i un relleu ondulat. A l'est d'Istria trobem la zona més elevada del país, corresponent a l'extrem septentrional dels Alps Dinàrics. La branca nord del boomerang que descriu la silueta de Croàcia és la regió de la capital, Zagreb, i Eslavònia, la zona més plana del país, corresponent a la planície del Danubi. I finalment, tenim la Dalmàcia, objecte d'aquest monogràfic, que inclou la zona compresa entre les carenes dels Alps Dinàrics que fan de frontera amb Bòsnia-Herzegovina, i la costa, corresponent a l'extrem meridional de Croàcia.

Imatge satèl·lit de la costa meridional croata (Font: Google Earth)

Dels 5.835 km de costes que té Croàcia, la part més accidentada correspon a Dalmàcia. Amb aquesta imatge de satèl·lit es pot veure la predominància de material sedimentari plegat, corresponent als Alps Dinàrics, i multitud d'illes emergint paral·leles a les valls continentals. Aquestes illes van quedar aïllades de la part continental en gran part a causa de la inundació de valls. Les més grans són Brač (396 km²), Hvar (297 km²), Korčula (279 km²), Dugi Otok (114 km²), Mljet (98 km²), Vis (89 km²) i Lastovo (46 km²).

06.05. Split

2008-04-20T16:30:00.004+02:00

Split és la ciutat més gran de Dalmàcia, i també la més important. Amb 221.456 habitants (2007) és també la segona ciutat més gran de Croàcia, després de Zagreb, la capital. Situada en una petita península, s'aboca al mar Adriàtic pel canal de Split, una llengua estreta d'aigua entre la costa continental i l'illa de Brač. Als voltants de la ciutat trobem el port industrial més important de Dalmàcia, una pedrera de roca calcària, un port militar i unes drassanes, tot envoltat per un entorn exhuberant d'altes muntanyes paral·leles a la costa i un bosc frondós a l'extrem occidental de la ciutat.

Vista de Spit des del turó de Marjan (Foto: Xavier Lujan)

Ja al segle III, Split va esdevenir famosa quan l'emperador romà Dioclecià (245-313 d.C.), cèlebre per perseguir als primers cristians, va fer-se construir el seu palau per al seu retir entre els anys 295 i 305. Quan va morir, els governants romans van continuar fent servir el magnífic palau de pedra com a lloc de descans. Al segle VII va rebre l'arribada dels habitants de la colònia romana de Salona, que es van refugiar a l'interior de les seves muralles i es van quedar a viure. Els seus descendents encara hi viuen allà: els 220 edificis que queden dins del recinte del palau segueixen allotjant a més de 3.000 persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Imatge virtual del Palau de Dioclecià (Font: Ajuntament de Split)

El palau es va construir amb pedra blanca extreta de la propera illa de Brač i es va tardar 10 anys en construir-ho. Dioclecià no va reparar en despeses i va ordenar importar marbre d'Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d'Egipte, que encara avui poden veure's. Es tractava, doncs, d'una fortalesa militar, una residència privada i una ciutat amurallada, que mesurava 215 metres d'est a oest per 181 metres de nord a sud, amb unes muralles de fins a 26 metres d'alt i quatre torres quadrades als vèrtexs. En total, el recinte ocupa uns 31.000 m².

Façana marítima de la muralla de Split (Foto: Xavier Lujan)

Des del segle XII fins al XIV, la Split medieval va gaudir d'una gran autonomia que va afavorir la seva prosperitat, fins que al 1420 els venecians la van conquerir, iniciant un lent declivi. Va ser aleshores quan el palau va deixar de tenir com a funció principal ser el centre eclesiàstic i es va modificar la seva estructura per a poder allotjar més gent. Aquesta darrera reforma es la que avui dia encara podem veure si visitem Split: la muralla ha esdevingut una de les façanes de les cases.

Plaça central del palau de Dioclecià (Foto: Xavier Lujan)

06.03. Dubrovnik

2008-04-20T16:29:00.014+02:00

Porteria improvisada a les muralles de Dubrovnik (Foto: Xavier Lujan)

06.04. L'illa de Hvar

2008-04-20T16:29:00.013+02:00

Vista del port de Hvar des de la fortalesa (Foto: Xavier Lujan)

06.01. La xarxa de ferries Jadrolinija

2008-04-20T16:29:00.010+02:00

Jadrolinija és la companyia de transport martítim de passatgers i vehicles més important de Croàcia. Va ser fundada a Rijeka el 1947, com a successora de diverses companyies i petits propietaris existents des del 1972. El propòsit principal de Jadrolinija és connectar els principals centres urbans costaners de Croàcia amb les nombroses illes i altres ports de l'Adriàtic. El volum de passatge i de vehicles transportat té un caràcter fortament estacionari, lligat estretament a la indústria turística.

Al 2007 es van transportar 9.400.000 viatgers i 2.420.00 cotxes a través dels 56 vaixells que formen la flota: 5 ferries grans de passatgers per a les rutes més turístiques i les internacionals, 37 ferries per a transport local de viatgers, 8 catamarans, 1 hidrobus i 5 vaixells convencionals. Per a l'estiu del 2008 hi ha programades unes 500 sortides diàries, amb servei les 24 hores en les rutes més demandades.

Ferry de la línia Rijeka - Dubrovnik atracant a l'illa de Korčula (Foto: Xavier Lujan)

La xarxa de Jadrolinija es pot dividir bàsicament en tres grans grups: les rutes internacionals, la gran ruta nacional, i les rutes regionals. Les rutes internacionals connecten els ports italians de Bari, Pescara i Ancona amb els ports croates de Zadar, Split i Dubrovnik. La gran ruta nacional és la relació Rijeka - Dubrovnik passant per Zadar, que cobreix les principals ciutats de la costa de Croàcia.

Principals rutes de llarga distància de Jadrolinija (Font: Jadrolinija)

A més d'aquestes rutes de llarga distància, la xarxa es complementa amb vuit petites xarxes de línies locals, enllaçant els principals ports continentals amb les illes de la seva àrea d'influència. Així, a Dalmàcia, les xarxes locals més importants són les de les illes al voltant de Split i Dubrovnik. Des de Split existeixen les línies Split - Trogir - Drvenik Mali, Split - Rogač, Split - Milna, Split - Supetar, Split - Bol - Jelsa, Split - Vis, Split - Stari Grad i Split - Hvar - Vela Luka.

Xarxa local de ferries de l'àrea de Split (Font: Jadrolinija)

És pot dir que Jadrolinija forma part del paisatge de Dalmàcia i, en moltes de les illes, el moment més frenètic del dia és quan arriben i marxen els ferries. La població local es treu un bon sobresou llogant habitacions a les seves cases als turistes acabats d'arribar en el ferry de Jadrolinija i és molt comú veure molta gent oferint habitacions privades als ports. En algunes poblacions molt turístiques, com per exemple a Dubrovnik, l'allau d'oferiments és brutal.

Gent oferint habitacions al port de Dubrovnik (Foto: Xavier Lujan)

Per a més informació sobre la companyia i les seves rutes: http://www.jadrolinija.hr

06. Racons de Dalmàcia

2008-04-20T16:27:00.003+02:00

Continguts:

06.01. La xarxa de ferries Jadrolinija

06.02. L'illa de Korčula

06.03. Dubrovnik

06.04. L'illa de Hvar

06.05. Split

05.03. Parcs naturals

2008-04-20T16:25:00.001+02:00

05.02. Espècies amenaçades

2008-04-20T16:24:00.003+02:00

05.01. Paisatges associats i fauna

2008-04-20T16:24:00.001+02:00

04.03. Les costes i el mar

2008-04-20T16:23:00.010+02:00

05. Biogeografia

2008-04-20T16:23:00.008+02:00

Continguts:

05.01. Paisatges associats i fauna

05.02. Espècies amenaçades

05.03. Parcs naturals

04.02. Els llacs

2008-04-20T16:22:00.006+02:00

04.01. La xarxa fluvial

2008-04-20T16:22:00.001+02:00

04. Hidrografia

2008-04-20T16:20:00.005+02:00

Continguts:

04.01. La xarxa fluvial

04.02. Els llacs

04.03. Les costes i el mar

03.01. Tipologia del clima

2008-04-20T16:19:00.004+02:00

Climograma de Split (Font: Worldtravelguide)

03.02. Característiques del clima

2008-04-20T16:19:00.003+02:00

03. Climatologia

2008-04-20T16:18:00.004+02:00

Continguts:

03.01. Tipologia del clima

03.02. Característiques del clima

02.01. Tectònica i litologia

2008-04-20T16:17:00.007+02:00

Usos del sòl (Font: Institut d'Estadística de Croàcia)

02.03. Formacions destacables

2008-04-20T16:17:00.005+02:00

02.02. Morfologia de l'estructura

2008-04-20T16:17:00.003+02:00

01.05. Història i orígens del topònim Dalmàcia

2008-04-20T16:15:00.006+02:00

Província romana de Dalmàcia i altres províncies del seu entorn

02. El relleu

2008-04-20T16:15:00.004+02:00

Continguts:

02.01. Tectònica i litologia

02.02. Morfologia de l'estructura

02.03. Formacions destacables

01.04. Context polític i divisions administratives

2008-04-20T16:14:00.004+02:00

La República de Croàcia és una democràcia parlamentària amb un sistema de múltiples partits. El poder legislatiu s'exerceix pel govern i el poder legislatiu pel Parlament de Croàcia (Sabor). El poder judicial és independent de l'executiu i de la legislatura.

Ivo Sanader, Primer Ministre des de desembre de 2003

El President de la República és el cap d'Estat i és triat democràticament cada cinc anys, exisitint un límit de dos mandats. El seu poder executiu inclou: ser el/la comandant-cap de les forces armades, cooperar en la formulació i execució de la política exterior i la seguretat nacional, representar a Croàcia a l'extranger i al seu país i convocar al Parlament.

Stjepan Mesić, President de la República des de febrer del 2000

Croàcia va adoptar el seu sistema polític amb la constitució de desembre de 1990, si bé no va independitzar-se de Iugoslàvia fins al juny de 1991. Fins al 2008, s'han produit quatre esmenes a la seva constitució, les més importants de les quals van ser el canvi de sistema semi-presidencial al sistema parlamentari (al setembre de 2000) i l'abolició de la Cambra dels Comptats, esdevenint un Parlament unicameral (al març de 2001).

Comptats de Croàcia (Font: Govern de la República)

El país és dividit en 20 comptats (županija) i una ciutat (Zagreb). Els comptats son unitats regionals d'autogovern que tenen les competències d'educació, sanitat, planificació urbana, trànsit, infraestructures de comunicació i desenvolupament de les institucions culturals i socials. En aquest blog monogràfic ens centrarem als dos comptats més meridionals, els corresponents a la Dalmàcia: Splitsko-dalmatinska (capital: Split) i Dubrovačko-neretvanska (capital: Dubrovnik).

01.02. Presentació: estructura i objectius

2008-04-20T16:14:00.001+02:00

01. Introducció

2008-04-20T16:09:00.005+02:00

Continguts:

01.01. Motivacions personals

01.02. Presentació: estructura i objectius

01.03. Situació geogràfica

01.04. Context polític i divisions administratives

01.05. Història i orígens del topònim Dalmàcia

01.01. Motivació personal

2008-04-20T16:05:00.008+02:00

A l'estiu del 2006 vaig marxar de vacances tres setmanes per visitar Hongria, Cròacia i Bòsnia-Herzegovina. Més o menys tenia establerta la ruta de les coses que volia visitar, tot i que com jo sempre prefereixo improvitzar no era un recorregut a seguir al peu de la lletra, sinó que era més aviat una idea del que es podria fer. Sense allotjament reservat enlloc pots anar modificant l'itinerari si un lloc t'ha agradat més del que t'esperaves i vols quedar-te un dia més, o t'ha decebut i vols marxar abans, o si et parlen d'un lloc fantàstic que vols visitar sense tenir-ho previst, pots sortir-te de la teva ruta i anar-hi. Un viatge independent i flexible és la meva forma preferida de conèixer el món.

L'autor d'aquest blog a la fortalesa de Hvar

Croàcia em va fascinar tant, que m'hi vaig estar més dies del que en un principi estava previst, de forma que al final només vaig tenir temps de visitar un parell de ciutats hongareses. Si bé les ciutats millor conservades i amb més encant són absolutament saturades de turistes, especialment italians, no és difícil apartar-se de les masses i trobar el teu raconet solitari, la vida de barri autòctona, o els seus paisatges poc antropitzats. A Dubrovnik només cal anar en direcció contrària a les hordes de turistes per arribar als carrers on els nens juguen a futbol a la muralla o on les àvies fan la compra i estenen la roba a assecar, i a les illes encara pots caminar una mica per allunyar-te de les petites àrees hoteleres i trobar un raconet completament solitari per banyar-te en un entorn natural, sense carreteres, ni edificis, ni antenes a la vista.

Un bany a l'arxipèlag de les Pakleni, prop de l'illa de Hvar

És per aquestes sensacions que em va transmetre el país que l'he triat per a fer aquest blog monogràfic. I m'he centrat en la regió de la Dalmàcia perquè és la més espectacular pel que fa als seus paisatges, i la més interessant des del punt de vista físic, per la seva peculiar morfologia de serralades abocades a l'omnipresent mar Adriàtic, esquitxat de multitud d'illes.

06.02. L'illa de Korčula

2008-02-26T17:25:00.012+01:00

L'illa de Korčula pertany a l'arxipèl·lag central dàlmata, separat de la península de Pelješac per un estret d'entre 900 i 3000 metres d'ample. És la sisena illa més gran del mar Adriàtic amb una costa bastant accidentada. Els pics més alts són el Klupca (568 m) i el Kom (510 m). El clima és suau: la temperatura mitjana al gener és de 9,8 ºC i al juliol de 26,9ºC, amb una precipitació mitjana de 1.100 mm anuals. L'illa és majoritàriament coberta amb vegetació mediterrània, destacant extensos boscos de pins.

Casc antic de la vila de Korčula. Al fons la Dalmàcia continental (Foto: Xavier Lujan)

L'illa inclou les poblacions de Vela Luka i Blato, a més dels pobles costaners de Lumbarda i Račišċe, i a l'interior els de Žrnovo, Pupnat, Smokvica and Čara. El traçat de la carretera principal segueix la carena de l'illa connectant tots els assentaments entre Lumbarda (el municipi més oriental) i Vela Luka (el més occidental) a excepció de Račišċe, que disposa d'una carretera a part resseguint la costa nord.

Amarrador del ferry, al costat de les muralles de Korčula (Foto: Xavier Lujan)

Els ferris connecten la ciutat de Korčula amb Orebić a la península de Pelješac i amb Drvenik, a prop de Makarska. Una altra línia connecta Vela Luka amb Split i l'illa de Lastovo. Els catamarans ràpids de viatgers, operats per Jadrolinija, connecten els dos ports de l'illa (Korčula i Vela Luka) amb Split i les illes de Hvar i Lastovo, a més d'altres ports adriàtics importants com Split, Hvar, Zadar o Rijeka. A l'estiu existeixen rutes directes a diferents ports italians, com Bari, Ancona o Venècia. Korčula és l'illa més poblada del mar Adriàtic, amb gairebé 20.000 habitants, tot i què el nombre ha baixat sensiblement entre els censos del 1991 i del 2001. L'illa és divida en quatre termes municipals: Korčula, Smokvica, Blato i Lumbarda.

Típic carrer est-oest del casc antic de Korčula (Foto: Xavier Lujan)

La ciutat vella de Korčula data del segle XV. La seva construcció va coincidir amb l'apujeu del tallat en pedra, que ha donat als edificis del casc antic aquest estil tan característic. El traçat de la ciutat va ser enginyosament dissenyat per a assegurar la comoditat i la seguretat dels seus habitants: els carrers que donen a l'oest són rectes per obrir la ciutat al refrescant mestral (ven fort i constant de component oest), i les que van a l'est són lleugerament curves per a minimitzar la força del bura (vent fred de component nord-est). Els carrers s'obren com un bano cap el nord per a permetre que els defensors de la ciutat accedissin fàcilment a les torres i les muralles, especialment a les zones més crítiques del nord, les que donen al canal de Pelješki.

Trg Sv Marka Statuta 1214, la plaça central de Korčula (Foto: Xavier Lujan)